dimarts, 4 de novembre de 2014

La Cèlia ens visita!


Hi ha dies que tenim la sort de trobar-nos persones meravelloses, que transmeten alegria i passió pel que fan. Aquesta és la sort que vam tenir els alumnes de sisè el divendres 17 d'octubre. La Cèlia, acompanyada de la seva filla, la Violeta, va venir a explicar-nos la seva experiència com a escriptora. A partir de la conversa que vam tenir, aquest és un petit recull que hem creat entre tots i totes:


ENTREVISTA A LA CÈLIA
L’altre dia, concretament divendres va venir una noia que es diu Cèlia Sanz, té 32 anys. La Cèlia és una noia que ha viatjat a l’Àfrica i ha escrit un llibre, d’això ja en fa cinc anys, dos dels quals els va dedicar a escriure’l. Està en una petita empresa semblant a una ONG on ella mateixa és la directora, anomenada N’klôwô (significa t’estimo) que serveix per ajudar a gent de l’Àfrica. Va decidir anar a l’empresa perquè escrivia cartes a la gent del país al que ajuden per practicar francès i quan ja en sabia prou va decidir contactar amb ells. Ella podia quedar-se treballant per Internet però va decidir marxar a l’Àfrica ja que creu que treballar a l’Àfrica sense haver-hi estat no és adequat. Va estar en perill molts cops, però pensa que en perill hi pots estar en qualsevol lloc. L’experiència més bona que va passar  va ser quan cuinava tots els diumenges pels nens i nenes. També va fer un llibre que es diu: Un radiador a l’Àfrica, es diu així perquè en alguns moments es sent com un radiador a l’Àfrica (és blanc i a l’Àfrica no serveix per res, ella a vegades es sentia així). El llibre va començar sent cartes als amics però el va anar ampliant. El capítol del llibre que més li agrada és quan es va posar malalta i reflexionava sobre la seva estada al continent africà. S’ho va passar molt bé escrivint-lo i no li va costat gens. No descarta la possibilitat d’escriure’n un altre.





1 comentari:

  1. Hola a tots i totes!

    M'ha agradat molt tot el que heu escrit sobre mi i el Radiador.
    Gràcies per no fer sortir a la Violeta, els nens petits tenen drets d'imatge i vosaltres també... sabeu qué són? Això donaria també per escriure un llibre. Jo en el meu cas intento que ella pugui triar més endavant si vol sortir o no al facebook o a altres plataformes web.

    Gràcies també per les galetes, les he repartit per berenar amb molts dels meus amics.
    M'agrada que els regals es puguin compartir. Vàreu encertar de plè amb tantes galetes.

    Gràcies a vosaltres per l'acollida i per cuidar de la Violeta, ja sabeu on som... si necessiteu res només heu d'aixecar el dit,

    Fins aviat,

    Cèlia Sanz Dotú

    ResponElimina