Hi ha dies que tenim la sort de trobar-nos persones meravelloses, que transmeten alegria i passió pel que fan. Aquesta és la sort que vam tenir els alumnes de sisè el divendres 17 d'octubre. La Cèlia, acompanyada de la seva filla, la Violeta, va venir a explicar-nos la seva experiència com a escriptora. A partir de la conversa que vam tenir, aquest és un petit recull que hem creat entre tots i totes:
ENTREVISTA
A LA CÈLIA
L’altre dia,
concretament divendres va venir una noia que es diu Cèlia Sanz, té 32 anys. La Cèlia
és una noia que ha viatjat a l’Àfrica i ha escrit un llibre, d’això ja en fa
cinc anys, dos dels quals els va dedicar a escriure’l. Està en una petita
empresa semblant a una ONG on ella mateixa és la directora, anomenada N’klôwô
(significa t’estimo)
que serveix per ajudar a gent de l’Àfrica. Va decidir anar a l’empresa perquè
escrivia cartes a la gent del país al que ajuden per practicar francès i quan
ja en sabia prou va decidir contactar amb ells. Ella podia quedar-se treballant
per Internet però va decidir marxar a l’Àfrica ja que creu que treballar a l’Àfrica
sense haver-hi estat no és adequat. Va estar en perill molts cops, però pensa que
en perill hi pots estar en qualsevol lloc. L’experiència més bona que va
passar va ser quan cuinava tots els
diumenges pels nens i nenes. També va fer un llibre que es diu: Un radiador a
l’Àfrica, es diu així perquè en alguns moments es sent com un radiador
a l’Àfrica (és blanc i a l’Àfrica no serveix per res, ella a vegades es sentia
així). El llibre va començar sent cartes als amics però el va anar ampliant. El
capítol del llibre que més li agrada és quan es va posar malalta i reflexionava
sobre la seva estada al continent africà. S’ho va passar molt bé escrivint-lo i
no li va costat gens. No descarta la possibilitat d’escriure’n un altre.