dijous, 27 de novembre del 2014

ESCRIC UNA POESIA
Quan tu em mires, 
sento que un dels meus 
somnis s'ha complet,
el teu somriure
és la segona cosa més bella
que he vist.
Primer va el teu rostre preciós
com tu. El que més m'agrada
 és que ets una lluitadora 
i mai et rendeixes,
també ets simpàtica. 
Ets més bonica que la neu
 i que tot París il·luminat.
El primer dia que et vaig veure 
em vaig enamorar
bojament de tu
 ets la millor persona 
que he conegut. 
Ets magnífica i especial, 
perfecta. 
Mai canviïs
 perquè com ets
 ja està bé.

David Falomir

dilluns, 10 de novembre del 2014

dimarts, 4 de novembre del 2014

La Cèlia ens visita!


Hi ha dies que tenim la sort de trobar-nos persones meravelloses, que transmeten alegria i passió pel que fan. Aquesta és la sort que vam tenir els alumnes de sisè el divendres 17 d'octubre. La Cèlia, acompanyada de la seva filla, la Violeta, va venir a explicar-nos la seva experiència com a escriptora. A partir de la conversa que vam tenir, aquest és un petit recull que hem creat entre tots i totes:


ENTREVISTA A LA CÈLIA
L’altre dia, concretament divendres va venir una noia que es diu Cèlia Sanz, té 32 anys. La Cèlia és una noia que ha viatjat a l’Àfrica i ha escrit un llibre, d’això ja en fa cinc anys, dos dels quals els va dedicar a escriure’l. Està en una petita empresa semblant a una ONG on ella mateixa és la directora, anomenada N’klôwô (significa t’estimo) que serveix per ajudar a gent de l’Àfrica. Va decidir anar a l’empresa perquè escrivia cartes a la gent del país al que ajuden per practicar francès i quan ja en sabia prou va decidir contactar amb ells. Ella podia quedar-se treballant per Internet però va decidir marxar a l’Àfrica ja que creu que treballar a l’Àfrica sense haver-hi estat no és adequat. Va estar en perill molts cops, però pensa que en perill hi pots estar en qualsevol lloc. L’experiència més bona que va passar  va ser quan cuinava tots els diumenges pels nens i nenes. També va fer un llibre que es diu: Un radiador a l’Àfrica, es diu així perquè en alguns moments es sent com un radiador a l’Àfrica (és blanc i a l’Àfrica no serveix per res, ella a vegades es sentia així). El llibre va començar sent cartes als amics però el va anar ampliant. El capítol del llibre que més li agrada és quan es va posar malalta i reflexionava sobre la seva estada al continent africà. S’ho va passar molt bé escrivint-lo i no li va costat gens. No descarta la possibilitat d’escriure’n un altre.